Fins i tot abans de néixer, els nens ja tenen un reflex de succió que els permet ingerir aliments i sobreviure. És una de les primeres activitats coordinades en el nadó, i dura fins als dos o tres anys. Durant el primer any de vida, li permet sobretot alimentar-se, i després també li proporciona tranquil·litat i seguretat.
L’ús del xumet satisfà aquesta necessitat constant de succionar del nen quan no s’està alimentant.
- Li produeix un efecte agradable, ja que li permet descarregar tensions.
- És un recurs de molta ajuda en nens amb còlics o ploreres inexplicables.
- En els nens prematurs, que com que són molt petits i immadurs no tenen el reflex de la succió ben establert, es pot utilitzar el xumet per estimular aquest reflex i aconseguir que s’estableixi abans una succió organitzada.
TIPUS de xumets
- Els xumets poden ser d’una peça o d’unes quantes peces acoblades.
Aquests darrers són els més utilitzats perquè són més atractius, tot i que els més recomanables són els d’una sola peça, que són més fàcils de netejar i eviten el risc d’accidents per separació d’algun component.
Al mercat hi ha una extensa varietat de xumets:
- Anatòmics.
La tetina anatòmica imita la forma del mugró de la mare, s’adapta a la perfecció a la boca del bebè i afavoreix el desenvolupament correcte del paladar. - Fisiològics.
La tetina fisiològica afavoreix la formació natural del paladar, exercint-hi la mínima pressió.
En forma de gota, de cirera, etc.; - De làtex.
Els xumets “tot goma” estan fabricats en làtex. Són força tous i són adequats per dormir, perquè no exerceixen pressió a la carona del bebè. La mida de la tetina haurà de ser l’adequada per a l’edat. - De cautxú natural.
El cautxú és un material natural, tou i elàstic que li proporciona al nadó la sensació més semblant al pit matern. - De silicona.
La silicona és un material sintètic transparent i més rígid. Fins que el bebè tingui les primeres dents, es pot utilitzar de manera indistinta qualsevol dels dos materials, però a partir d’aquest moment només es recomana el cautxú perquè els xumets de silicona es trenquen més fàcilment en mossegar-los. - O de plàstic.
L’ús del xumet no és del tot necessari, perquè augmenta el risc d’infeccions i malformacions dentals, del maxilar o del paladar. Tot i que les tetines actuals s’adaptan de manera adequada al desenvolupament bucal del bebè sense interferir en el creixement de les dents,cal no perllongar-ne massa el seu ús.
RECOMANACIONS
- Donar preferència a la tria d’un xumet d’una sola peça, o d’un que garanteixi que cap de les seves peces es desprendrà, i que sigui de la mida adequada a l’edat.
- Rentar-lo sovint, i de tant en tant esterilitzar-lo, sobretot durant els primers mesos. Canviar-lo quan es deteriori.
- No sucar-lo amb sucre ni mel, per evitar l’aparició de càries en la dentició provisional.
- No lligar-lo al coll, perquè hi ha perill d’estrangulació.
- Evitar-ne l’ús en nens majors de dos anys.