Última actualització: octubre 2021
El vitiligen o vitiligo és una malaltia caracteritzada per l’aparició a la pell de zones despigmentades que poden ser de diferent extensió. No es tracta d’una malaltia ni contagiosa ni greu que repercuteixi en l’estat general de la persona afectada, però sí que resulta un problema estètic important que pot afectar psicològicament el pacient.
ÉS HEREDITARI?
Es calcula que aquest trastorn afecta més de l’1% de la població mundial. No hi ha diferències entre homes i dones però s’ha demostrat que és més freqüent en gent de pell més fosca.
En el vitiligen les cèl·lules que produeixen pigment, anomenades melanòcits, es moren o suspenen la producció de melanina, el pigment que li proporciona color a la pell, al cabell i als ulls. Per tant, les zones amb els melanòcits afectats es tornen més clares o blanques. Es desconeix la causa exacta que provoca que els melanòcits no funcionin o morin, però sembla que hi ha una predisposició hereditària.
Quins en són els SÍMPTOMES?
Al començament, les taques són petites i es localitzen arreu del cos: tronc, abdomen, cara, cames o braços, de forma normalment simètrica.
Al voltant d’aquestes plaques hi ha a més zones hiperpigmentades que poden fer créixer encara més el contrast amb les blanques. El borrissol de la zona afectada apareix també despigmentat; de fet, un ble de cabell blanc pot representar una placa localitzada al cuir cabellut.
La tendència de les taques és a créixer, però es poden mantenir estables durant força temps. Moltes vegades la reactivació de brots coincideix amb períodes en què el malalt està sotmès a molta feina, tensió o emocions.
També, aquests pacients poden tenir complicacions degut a un major risc de patir cremades pel sol, problemes oculars i pèrdua auditiva.
I el TRACTAMENT?
No hi ha cap tractament específic per a aquesta patologia. La seva elecció depèn de l’edat, l’extensió i la ubicació de la pell involucrada, la velocitat com avança la malaltia i de com afecta a la vida diària, però no hi ha cap tractament que funcioni en tots els malalts. L’elecció del tractament s’ha de fer de forma individualitzada perquè no tots els pacients presenten les mateixes lesions, ni la mateixa extensió, ni la malaltia els afecta de la mateixa manera.
No obstant això, la majoria dels pacients són conscients que no es tracta d’una malaltia greu i, si la zona afectada és petita, acostumen a fer servir només cremes o locions amb filtre solar sobre les zones exposades de cara o mans per evitar cremades i irritacions.
Pel que fa a l’administració de medicaments, el dermatòleg valorarà quin és el més adequat, depenent la seva efectivitat de la quantitat de pigment que les cèl·lules estimulades puguin elaborar. Si les taques de vitiligen estan molt esteses, és probable que s’aconselli fototeràpia, consistent en l’aplicació de llum UVA sobre les zones despigmentades. Aquesta pot administrar-se sola o després d’administrar substàncies que incrementen la sensibilitat de la pell a la llum per proporcionar més resposta de coloració. Les substàncies, en forma de loció o crema tòpica, s’apliquen sobre l’àrea afectada una mitja hora abans d’exposar-se a la llum. En cas d’administrar-se un preparat oral, l’interval entre la presa i l’exposició és més llarg.
Normalment, la freqüència s’estableix entre dues i tres vegades per setmana, i la durada del tractament és variable segons l’evolució, sempre sota rigorós control del metge prescriptor.
CONSELLS
- No es tracta d’una malaltia greu, però sí que pot donar lloc a problemes estètics importants que afectin psicològicament qui els pateix.
- Les taques de zones com cara i coll es poden maquillar per imitar la coloració normal.
- Les zones despigmentades són més sensibles a l’efecte del sol que la resta de la pell, i per això s’haurien de protegir de forma adequada.