La gota és una malaltia deguda a l’acumulació de cristalls d’àcid úric al cos, especialment a les articulacions.
Característicament es produeix a la base del primer dit del peu (s’anomena podagra). també es pot acumular sota la pell (s’anomenen tofus) i formant “pedres” (càlculs) al ronyó.
PER QUÈ es produeix?
- La gota la causa l’acumulació excessiva d’àcid úric al cos, ja sigui per augment de la quantitat que produeix el cos, per eliminació insuficient del ronyó o per excés de consum d’alguns aliments.
- L’àcid úric sorgeix per la descomposició d’unes substàncies anomenades purines. Les purines es troben en tots els teixits del cos. I també en molts aliments com són les vísceres d’animals, la carn de caça, les sardines i el marisc.
- Si s’acumula massa àcid úric en el líquid del voltant de les articulacions (líquid sinovial), es formen cristalls d’àcid úric que provoquen que l’articulació s’inflami.
Què pot ser causa de PREDISPOSICIÓ?
Existeixen alguns factors que predisposen a patir-la:
- tenir familiars amb aquesta malaltia,
- ser home,
- tenir sobrepès,
- prendre massa alcohol (fins i tot la cervesa sense alcohol),
- menjar massa aliments rics en purines,
- ser trasplantat d’algun òrgan,
- prendre alguns medicaments (diürètics, aspirina, ciclosporina, levodopa, vitamina niacina), l
- tenir insuficiència renal,
- o tenir psoriasi.
SIMPTOMATOLOGIA
- La gota pot causar dolor, inflamació, envermelliment, calor i rigidesa en l’articulació.
- A més del dit gros del peu, pot afectar l’arc del peu, els turmells, els talons, els genolls, els canells, els dits de la mà i els colzes.
- Quan afecta la via urinària pot donar dolors còlics lumbars que van cap als genitals, acompanyats de nàusees.
- Existeixen molts altres tipus d’artritis, pel que és imprescindible un correcte diagnòstic. En cas de presentar aquests símptomes i/o antecedents cal acudir al metge.
Creencies ERRÒNIES
- Si al fer-nos una analítica ens surten nivells normals d’àcid úric no podem tenir problemes de gota.
- Si al fer-nos una analítica ens surten nivells alts d’àcid úric segur que patirem una crisi.
El 7% de la població presenta nivells alts d’àcid úric (hiperuricèmia:nivells superiors a 7 mg/dl) a la sang però només una petita proporció d’aquests pateixen de gota.
En canvi, durant una crisi els nivells d’àcid úric en sang no sempre són elevats, poden ser normals durant un temps o fins i tot baixos. Les crisis poden ser aïllades, però normalment es repeteixen..
Quin és el TRACTAMENT de la gota?
El tractament es pot dividir en dues fases:
- Tractament de la crisi aguda: bàsicament és amb antiinflamatoris no esteroides (excepte aspirina) o colquicina (pot provocar nàusees, vòmits i diarrea).
Cal tenir en compte els possibles efectes secundaris dels antiinflamatoris: irritació estomacal, úlceres, diarrea i trastorns renals.
En persones que no poden prendre antiinflamatoris es pot utilitzar un corticoide. El descans de l’articulació afectada i l’aplicació de compreses fredes a l’àrea també poden ajudar a alleugerir el dolor.
Quan l’atac de gota desapareix, els cristalls d’urat queden en l’articulació; una vegada acabat el tractament, un nou atac pot aparèixer en qualsevol moment. Si el metge ho creu oportú, la prescripció de petites dosis de colquicina per prendre regularment, acostuma a evitar atacs recurrents i generalment no dóna problemes. - Després de tractar la fase aguda: en els pacients que pateixen atacs reiterats de gota, hiperuricèmia, tofus o càlculs renals, s’hauria de considerar la necessitat de prendre mesures per normalitzar els nivells d’àcid úric en sang i prevenir futures crisis. S’utilitzen bàsicament l’al·lopurinol i medicaments que ajuden a eliminar l’àcid úric en la orina (uricosúrics). Aquests tractaments acostumen a ser perllongats, de vegades per a tota la vida com amb la hipertensió o la diabetis.
És molt important prendre consciència que s’ha de canviar el règim d’alimentació, perdre pes, ingerir líquids en abundància i evitar l’alcohol.
NO OBLIDEU QUE…
- La majoria de les persones que han patit alguna crisi de gota pateixen recaigudes. El segon atac pot produir-se després de diversos anys, i els subsegüents són cada vegada més freqüents, duren més i afecten a més articulacions.
- La malaltia no tractada pot associar-se a còlics nefrítics per càlculs renals, així com a hipertensió per afectació renal. El tractament a l’inici dels símptomes generalment controla la malaltia.
- A part dels tractaments preventius de noves crisis és fonamental la modificació d’estils de vida com: evitar el consum d’alcohol, sobretot de cervesa, mantenir un pes saludable (si ha de perdre pes tenir en compte que la pèrdua ràpida i extrema pot augmentar l’àcid úric), beure força aigua, i limitar el consum d’aliments rics en proteïnes i purines (sobretot vísceres d’animals, la carn de caça, llavors de soja, tòfones seques, carn de cavall, oca, gallina, perdius, senglar, daina, gall d’indi, truita, sardines, anxova, tonyina, xanguet, palomida, roger, areng, marisc i salses de marisc, patés, foies, brous, i llevats panificables).