Polls!

Darrera actualització: octubre 2019

Els polls són uns insectes que viuen exclusivament en l’èsser humà. Hi ha tres espècies diferents de polls que viuen en llocs diferents.

• Pediculus capitis (poll del cap).
• Pediculus corporis (poll del cos).
• Pediculus pubis (poll del pubis).

El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells.

• Té de 2 a 4 mm de longitud,
• és de color grisenc, sense ales.
• S’alimenta de sang que xucla de la pell del cap quan pica les persones.
• Es reprodueix ràpidament;
• cada femella posa d’uns cent a tres-cents ous, anomenats llémenes, que són de color blanc i estan fortament adherits a la base del cabell.
• Fan falta de 7 a 10 dies perquè s’incubi l’ou i es desenvolupi la larva.

La parasitosi de polls s’anomena PEDICULOSI.

La PEDICULOSI

La pediculosi és la infestació produïda per polls.

El símptoma principal de la pediculosi produïda pel poll del cap és la picor del cuir cabellut, ocasionada per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada. La irritació pot ser tan intensa que, en gratar-se, es poden produir pelades a la pell i infeccions bacterianes.

• Els adults no són propensos, actualment, a la infestació.
• Es localitza principalment al cap, i en alguns casos pot afectar celles, pestanyes i barba.

Com es CONTAGIEN els polls?

La forma de transmissió més corrent dels polls és el contagi directe per contacte dels cabells o l’intercanvi de raspalls, pintes, gorres, bufandes i tovalloles.

La infestació és molt normal entre els nens, preferentment entre els 4 i 6 anys, i amb menor incidència en nens d’edat compresa entre els 6 i els 10 anys.

Els polls no volen però es difonen fàcilment entre les persones i afecten a qualsevol edat i classe social. Els animals domèstics no transmeten els polls.

Per evitar el contagi cal mantenir mesures higièniques adequades:

• Revisar el cap dels nens, sobretot darrere de les orelles, al clatell i al serrell, sobretot si es graten el cap o es queixen de picor.
• Rentar amb freqüència els cabells: dues o tres vegades per setmana.
• Pentinar diàriament els cabells. Netejar les pintes i els raspalls sovint.
• Evitar compartir els estris de neteja personal.

Es desaconsella l’ús de locions i xampús com a prevenció per quatre raons:

• El temps de contacte és curt.
• La concentració del fàrmac és baixa.
• La penetració de l’insecticida és reduïda quan el poll està immers en l’aigua.
• Les aplicacions inadequades poden afavorir la creació de resistències i poden danyar el cabell i el cuir cabellut.

COM podem saber si HI HA polls als cabells?

Quan el nen es rasca insistentment o bé l’escola avisa de la presència de polls, podem comprovar-ne la infestació.

És fàcil detectar els polls. Si s’inspecciona el cuir cabellut buscant-los, tot i la petita mida dels polls (2-4 mm), és fàcil trobar-los; l’aspecte de caspa que tenen els ous, sobretot darrere de les orelles, al clatell o al serrell, també és fàcil d’apreciar.

Si sembla que n’hi ha, el millor mètode per comprovar-ho és raspallar els cabells o passar una pinta de pues fines sobre un paper blanc. Els ous o llémenes cauran sobre el paper i es veuran petits punts blancs. Si comprovem la presència d’ous molt probablement hi haurà polls.

Quina és la PREVALENÇA?

Es pot dir que l’augment de les epidèmies de pediculosi està relacionat amb l’oblit i l’excés.

• Oblit: perquè avui dia els pares no vigilen els caps dels nens, donant per suposat que no hi haurà polls.
• Excés: perquè quan, sorpresa!, els polls són allà!, es comencen a utilitzar indiscriminadament els insecticides disponibles al mercat, sense fer un tractament sistemàtic i oblidant les instruccions d’actuació correctes.

NORMES d’ACTUACIÓ

• Prevenció del contagi a altres persones:

1. Cal comunicar-ho a les persones que conviuen amb l’infestat o tenen contacte amb ell com l’escola.
2. S’han de desinfectar la roba i els llençols, les pintes i raspalls, les joguines i les estores i entapissats. Es recomana, si és possible, rentar els objectes amb aigua calenta (55-60 ºC) durant uns 20 minuts o bé utilitzar l’aspiradora.

És important que, a les escoles, tots els alumnes parasitats siguin tractats simultàniament, ja que es poden produir contagis entre nens afectats encara no tractats i nens ja tractats.

Els nens no parasitats no s’han de tractar.

Els familiars afectats es tractaran també al mateix temps, perquè podrien contagiar els nens sans i disseminar els polls a l’escola.

Seria recomanable que quan un alumne estigui parasitat no assisteixi a l’escola fins que no segueixi el tractament.

1. El tractament de la pediculosi necessita temps i perseverança.
2. Per obtenir un tractament efectiu cal seguir les indicacions d’ús del producte pediculicida i les instruccions recomanades.
3. La pediculosi no té res a veure amb la falta d’higiene, ni ha de ser motiu d’avergonyiment.
4. Així que es té constància de la infestació, cal consultar el farmacèutic i seguir les pautes d’actuació.

El tractament és només en cas d’infestació. Mai per a una prevenció.

• Quan ja s’ha produït la infestació, cal:

1. Adquirir en una farmàcia una loció antiparasitària. Cal seguir estrictament les instruccions dels diferents productes comercialitzats, tenint en compte que, amb molts d’aquests, s’haurà de repetir el tractament diverses vegades per tal de matar els polls que van sortint dels ous.
2. Mullar els cabells amb la loció. No estalviar-ne a la zona de darrere de les orelles i al clatell. Millor no cobrir el cap, però si es fa, fer-ho amb una gorra de plàstic.
3. Després del temps esmentat en les instruccions del producte, rentar el cap amb xampú.
4. Esbandir el cap amb aigua i vinagre (la proporció és d’una part de vinagre per dues d’aigua).
5. Treure les llémenes (ous) amb la mà o amb l’ajuda d’una pinta.
6. El tractament s’ha de repetir 10 dies més tard i 20 dies després, per seguretat.
7. No oblidar de submergir en la loció pediculicida els objectes relacionats amb els cabells (pintes, raspalls, passadors, ornaments, etc.).

És important pentinar amb llemenera cada dia durant els primers 7-10 dies, com a complement del tractament pediculicida. Es recomana la utilització de llemenera 2-3 vegades a la setmana com a mètode de prevenció i observació.

Les llemeneres han de tenir un espai interdental igual o inferior a 0.2 mm, ja que espais majors deixen passar fàcilment les llémenes.

Quin és el tractament més adequat?

Varia en funció de l’edat i d’algunes situacions clíniques concretes.
De forma general:

• Infants menors de 6 mesos: ús de pintes.
• Infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes o de productes tòpics derivats de la silicona.
• Infants majors de 2 anys i adults: es recomana l’ús de preparats tòpics, com permetrina o silicones.
• Durant l’embaràs i la lactància materna: ús de pintes o de silicones.
• Pacients asmàtics: les solucions amb alcohol estan contraindicades. Es recomana l’ús de pintes o silicones.

Sobre els remeis naturals per eliminar el polls…

De forma tradicional s’han utilitzat preparats a base de plantes, olis, vinagre o alcohol per eliminar els polls o les llémenes però no es disposa d’evidència suficient que avali el seu ús.

A més a més, cal tenir en compte els potencials efectes irritants del cuir cabellut associats a l’aplicació d’alcohol i vinagre.

Per saber-ne més

• La infestació per polls a l’espècie humana fa més de 3000 anys que es coneix.
• Fins al 1939 no es va disposar d’un producte realment eficaç, el clorofenotà o DDT. Va resultar un bon pediculicida, però la seva elevada toxicitat, l’aparició de resistències i els seus efectes nocius per al medi ambient han limitat la seva utilització.
• Actualment, les substàncies d’elecció són les piretrines i els seus derivats sintètics, els piretroides.

Recordeu

• El tractament de la pediculosi necessita temps i perseverança.
• Per obtenir un tractament efectiu cal seguir les indicacions d’ús del producte pediculicida i les instruccions recomanades.
• La pediculosi no té res a veure amb la falta d’higiene, ni ha de ser motiu d’avergonyiment.
• Així que es té constància de la infestació, cal consultar el farmacèutic i seguir les pautes d’actuació.