Què és la fitoteràpia?

Diferents maneres d’ENDOLCIR sense sucre blanc

• Si no s’és diabètic, es recomana la mel o el sucre candi, que són més complets en components; el sucre blanc només aporta dolçor i calories.
• Els edulcorants artificials són indicats per als diabètics, per als nens amb cucs i per a les tisanes d’aperitiu.
• L’arrel de regalèssia (Glycyrrhiza glabra), que s’utilitza com a planta edulcorant, està contraindicada en persones amb hipertensió.

PESOS i VOLUMS

• Una culleradeta de 5 ml de capacitat -com la de cafè, o les que acompanyen els xarops que s’adquireixen a la farmàcia- equival a 1 g de flor seca; 2 g de fulles seques; 2 o 3 g de planta i 3 o 4 g d’arrels.
• Una cullerada de postres té 10 ml de capacitat, i equival a 2 g de flors seques; 3 g de fulles seques; 4 o 5 g de planta trossejada i 5 o 6 g d’arrels.
• Les cullerades soperes tenen 15 ml de capacitat, que equivaldran a 4 g de flors seques; 4 g de fulles seques; 8 g de planta o 10 g d’arrels.
• Un pessic equival a 2 g de flor i de llavors; 3-4 g fulles seques o planta i 10 g d’arrels.
• Un grapat equival a 35-40 g fulles seques; 45-50 g de planta seca; 50 g de llavors i 100-120 g d’arrels.

En aquestes moments i a causa d’alguns problemes d’aquest tipus detectats en nens i possiblement relacionats amb el consum inadequat d’anís estrellat, aquest està retirat de la venda, per ordre de la ‘Agencia Española del Medicamento’, fins que es finalitzin els estudis que s’estan realitzant.

Altres PREPARACIONS ORALS

Altres preparacions orals que es poden fer amb plantes medicinals són:

• Xarops. es poden preparar amb infusions o decoccions, segons la planta, barrejant-la a parts iguals amb mel o sucre candi.
• Pólvores. S’utilitzen en el cas de les plantes que tenen un gran poder remineralitzant.
• Vins. Es preparen posant a macerar les fulles o les fruites en vi.

COM s’han de PRENDRE els preparats medicinals

Hi ha diferents tipus de preparats de plantes medicinals, i cadascún s’ha de prendre d’una manera:

• Les gotes d’extractes fluids: afegir-hi aigua.
• Les tintures: amb aigua en abundància.
• Les càpsules: prendre un vas d’aigua com a mínim.
• Els olis essencials: prendre’ls sempre amb prescripció mèdica, i dissolts amb un terròs de sucre, o desfets en infusió, però mai sols.

BANYS

Es preparen afegint a l’aigua del bany una infusió o una decocció de la planta o barreja de plantes, o bé afegint-hi olis essencials de plantes medicinals i aromàtiques.

TIPUS

Poden ser, segons la temperatura de l’aigua: 

• Freds: a 10-20ºC. De curta durada. Antiinflamatoris. Banys de seient: 3 minuts.
• Frescos: a 20-28ºC. 15 minuts.
• Tebis: a 28-25ºC. 20 minuts.
• Calents: a 35-40ºC. 20 minuts.

Segons les indicacions terapèutiques:

• Antireumàtics: romaní (Rosmarinus officinalis), marduix (Origanum majorana), farigola (Thymus vulgaris), pi (Pinus pinea), ginebró (Juniperus communis).
• Relaxants: espígol (Lavandula angustifolia), camamilla (Matricaria chamomilla).
• Sedants: til·la (Tilia platyphyllos), flor de taronger (Citrus aurantium), càlam aromàtic (Acorus calamus).
• Depuratius: bardana (Arctium lappa), sàlvia (Salvia officinalis), farigola (Thymus vulgaris), camamilla romana (Anthemis nobilis).
• Tonificants: alfàbrega (Ocimum basilicum), romaní (Rosmarinus officinalis), ginebró (Juniperus communis), orenga (Origanum vulgare), menta (Menta piperita).

DOSIFICACIÓ

• Per a una banyera utilitzarem de 1/2 a 1 quilo de planta seca per 2 o 3 litres d’aigua, que dissoldrem amb l’aigua de la banyera.
• Si són olis essencials, 5-10 gotes per bany.
• Per als banys de seient, 40-80 g de planta per 1 litre d’aigua.
• En el cas d’hemorroides es poden utilitzar la fulla i l’escorça de l’avellaner (Corylus avellana), l’escorça i les llavors del castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum), els fruits del xiprer (Cupressus sempervirens), les fulles de la noguera (Juglans regia), la fulla i el brot de l’esbarzer (Rubus fruticosus). Fer banys freds de 2 a 3 minuts de durada.
• En cas de trastorns menstruals, es poden fer banys d’aigua calenta amb flors o fruits de la caputxina (Tropaeolum majus).

BANYS OCULARS

Són indicats en casos de trastorns lleus, com ara irritacions, petites inflamacions de la conjuntiva, o en cas de fatiga ocular provocada per les pantalles de l’ordinador o la televisió.

Com es fan?

• La infusió de les plantes és aconsellable isotonitzar-la, és a dir, preparar-la com si fos un sèrum fisiològic. Un cop feta i colada la infusió i deixada a temperatura ambient, afegir-hi 9 grams de sal, la qual cosa li dóna la mateixa isotonicitat que la llàgrima que produeix l’ull. Cal fer atenció quan es filtra; no podem deixar residus de polsim, que encara irritarien més l’ull. S’han de preparar al moment, per evitar contaminacions.
• En el cas d’irritacions o inflamacions de la conjuntiva, podríem utilitzar la camamilla (Anthemis nobilis) i l’eufràsia (Euphrasia sp). En cas que calgui descongestionar l’ull perquè està congestionat i fatigat, haurem d’utilitzar plantes com l’hamamelis (Hamamelis sp) i el blauet (Centaurea cyanus).
• En cas d’irritacions o inflamacions de la conjuntiva de l’ull per al·lèrgies, caldrà fer servir la perpètua (Helichrysum arenarium), que és la planta més adient per les seves característiques antial·lèrgiques.

BANYS DE PEUS I MANS

• Maniluvios i pediluvios, amb 40 o 80 g de planta per litre d’aigua, serveixen per fer banys de mans i banys de peus.
• Normalment es fan servir per problemes i trastorns de tipus circulatori.

Banys de mans:

Les persones amb artritis poden fer els banys de mans amb plantes antireumàtiques. En altres casos, com per a mans amb penellons, per a mans fredes i de color lila, es pot fer servir Ginkgo biloba (Ginkgo biloba), fulla de vinya (Vitis vinifera), hamamelis (Hamamelis virginiana) o ortiga blanca (Lamium album L).

Banys de peus:

• Són recomanables per descongestionar en cas de grip o de refredats. Es faran banys calents, afegint a l’aigua una mica de farina de mostassa.
• Per a defatigants i cicatritzants de la pell, el pericó (Hypericum perforatum), la camamilla (Matricaria chamomilla), la farigola (Thymus vulgaris), la calèndula (Calendula officinalis), i per a desodorant, la sàlvia (Salvia officinalis) i l’arbre del te (Melaleuca alternifolia). D’aquest últim s’utilitza l’oli essencial de l’arbre de te, afegint-hi de 3 a 5 gotetes, i també evita els fongs o peu d’atleta.

CATAPLASMES

Les cataplasmes són unes preparacions externes que es fan de farina de llavors o de mucílags, com ara el lli (Linum usitatissimum), la mostassa (Sinapis alba) o l’olva (Trigonella foerum-graecum).

COM ES FAN?

• Es barregen les llavors amb la mateixa quantitat d’aigua freda, fins a obtenir una pasta uniforme i fluïda, però prou consistent per poder-la aplicar.
• Primer l’escalfem a foc lent, agitant contínuament, fins que tinguem una pasta tova. La posarem sobre una gassa o tros de roba i l’escamparem amb un gruix d’1 cm. S’aplica en calent i es deixa fins que perd l’escalfor.
• Les cataplasmes s’havien utilitzat molt en casos de refredat, escampant-les sobre el pit, per a la tos, la inflamació bronquial i, fins i tot, al voltant del coll en els casos de faringitis, laringitis o d’angines, perquè desinflamen molt.
• També es poden fer cataplasmes de fulles i d’arrels, o de fruites de plantes fresques aixafades, com ara la bardana (Arctium lappa), el creixen (Nasturtium officinale), la ceba (Allium cepa), la col (Brassica oleracea), la consolda (Symphytum officinale), figues (Ficus carica), maduixes (Fragaria vesca)…, i es barregen en un morter, fins a obtenir una pasta uniforme que s’escampa sobre un drap o gassa una mica calent (que es pot escalfar prèviament amb una planxa).

TIPUS

Hi ha cataplasmes:

• Cicatritzants: cal aplicar-les tèbies o a temperatura ambient amb plantes com l’agrella (Rumex acetosa), la bardana (Arctium lappa), el plantatge (Plantago lanceolata) o la calèndula (Calendula officinalis).
• Resolutives: són les que es fan servir quan cal estovar abscessos o furóncols, per aconseguir que madurin i que supurin. Per això, s’utilitzen la iuca (Yucca sp), el lli (Linum usitatissimum), l’altea (Althaea officinalis), l’alvocat (Persea americana), la borratja (Borago officinalis). Cal aplicar-les calentes, mantenir-les durant 10 minuts i repetir-les unes quantes vegades al dia.
• Analgèsiques i sedants: es fan amb blat de moro, lli o farigola, i es poden aplicar calentes sobre el ventre, en cas de còlics, de cistitis, de dolors menstruals o d’espasmes.

Les cataplasmes no s’han d’aplicar mai sobre la pell directament, sobretot les que continguin mostassa, perquè poden produir irritació.

COMPRESES

Són unes preparacions externes i n’hi ha de molts tipus: cicatritzants, antisèptiques, descongestives, tonificants i defatigants.

Com es fan?

Es preparen impregnant un tros de roba o una gassa amb una tisana, amb suc o amb una tintura de plantes. S’aplica directament sobre la pell durant 5 o 10 minuts, unes quantes vegades al dia.

Què són els FOMENTS?

Són el mateix que les compreses, però en calent. La temperatura és en funció del que la pell pugui resistir.

Dosificació: 50-100 g per litre d’aigua.

• S’impregna la gassa i, si es fan servir olis essencials, es dissoldran 5 o 10 gotes per litre d’aigua, i amb això s’impregnarà la gassa. S’apliquen directament, tot el calent que es pugui resistir, durant 15-20 minuts. Després, és convenient fregar la zona amb aigua freda, per produir un canvi circulatori.
• És indicat per a reumatisme, dolors espasmòdics abdominals i per a problemes otorrinolaringològics. Es pot utilitzar l’avet (Abies alba), l’eucaliptus (Eucaliptus globulus), la farigola (Thymus vulgaris), el pi (Pinus pinea) o el tussílag (Tussilago farfara).

EMPLASTRES

• Són preparacions externes sòlides. Les substàncies vegetals es barregen amb substàncies greixoses o resinoses. S’apliquen directament sobre la pell, i es fixen amb una bena.
• S’utilitzen per vehicular substàncies rubefaents, és a dir, les que irriten la pell. Són indicats, per exemple, per a genolls dolorosos, però cal no deixar-los massa estona, perquè podrien provocar lesions.

COL·LUTORIS i GARGARISMES

Són unes preparacions externes indicades per a estomatitis, gengivitis, piorrees, etc. S’utilitzen directament.

• Els gargarismes van bé ja que, a part dels efectes antisèptics i antiinflamatoris de les plantes, són una mesura d’higiene perquè fan un arrossegament de tots els exsudats de l’organisme que ha provocat la inflamació.
• S’utilitza, per exemple, la mirra en forma de tintura pura, en tocs o diluïda en aigua com a col·lutori, o el clau d’olor (Eugenia caryophillata), en forma d’infusió (3 g d’espècie aixafada en un morter en 1/4 de litre d’aigua).

Quan són útils els BAFS?

Preparacions externes que poden ser:

• Generals: es posen les plantes en un recipient amb aigua bullint. Ens tapem amb un drap o una tovallola per aspirar-los.
• Locals: es tracta d’utilitzar el baf simplement per via inhalatòria, nasal i bucal, per evitar que afecti els ulls. Es fan servir inhaladors d’aspiració directa.

Els bafs serveixen també per provocar suor que ajudi a baixar la febre. Faciliten el drenatge de les mucositats i dels gèrmens procedents de les inflamacions.

Els més tradicionals són els d’eucaliptus (Eucalyptus globulus).

ÈNEMES i IRRIGACIONS VAGINALS

Són unes preparacions externes que es preparen, segons la planta, en infusió o bé cuites.

• S’administren a 37ºC.
• Els ènemes s’apliquen en cas de restrenyiment, en casos de fissures o inflamacions anals o hemorroïdals, amb plantatge (Plantago lanceolata), fulla de roure (Quercus) i saragatona (Plantago psyllium); en casos d’inflamacions de l’intestí gros, amb erigeron (Erigeron canadensis) o malva (Malva sylvestris); i en casos d’espasmes digestius, amb asafètida (Ferula asafoetida).

S’utilitzen en cas de vaginitis o leucorrea, fetes amb la bistorta (Polygonum bistorta), el gram negre (Polentilla reptans), la malva (Malva sylvestris), el peu de lleó (Alchemilla vulgaris), la ratània (Rathaniae radix), el roser caní (Rosa canina), la salicària (Lythrum salicaria), la sàlvia (Salvia officinalis) i el salze blanc (Salix alba).