El còlic de ronyó és una obstrucció de la via urinària, majoritàriament causada per pedres (càlculs), que causa dolor a un costat de la meitat inferior de l’esquena, la cintura, el costat o a un lateral de la panxa.
El dolor s’inicia bruscament amb una intensitat creixent i intermitent, que va i ve (dolor còlic), i que es pot estendre cap a les engonals o genitals.
SIMPTOMATOLOGIA
- El dolor és el símptoma principal. No millora amb el repòs i amb freqüència s’acompanya de nàusees o vòmits, agitació, ansietat, taquicàrdia i suor freda. Pot donar ganes d’orinar sovint, cremor a l’orinar i inclús orines tenyides amb sang.
- La duració del quadre és molt variable, des de pocs minuts a hores. És molt freqüent que es repeteixin els episodis en dies posteriors fins a l’expulsió de la pedra. La zona més dolorosa acostuma a coincidir amb el lloc on hi ha la pedra.
CAUSES
En el 90 % dels casos la causa és l’augment de la pressió a dins dels conductes de la orina (des del ronyó fins a la uretra) produïda per l’obstrucció per pedres (càlculs). La causa de la producció d’aquests càlculs és desconeguda en la majoria de casos essent detectats al realitzar proves o radiografies per altres motius.
Altres causes poc freqüents són el hiperparatiroïdisme, la cistinúria, alguns tipus de càncers, l’abús de laxants, els diürètics i els antiàcids o infeccions repetides del tracte urinari. Els càlculs es formen a partir de substàncies que filtra el ronyó i poden quedar-se al ronyó o baixar pels conductes urinaris. Si la mida del càlcul és molt petita es pot eliminar sense ocasionar símptomes, però si és suficient per produir una obstrucció pot donar dolor.
Qui pot tenir-ne PREDISPOSICIÓ?
Existeix major predisposició a patir còlics si…
- es tenen familiars amb càlculs al ronyó,
- es pateix alguna malaltia òssia,
- es té gota,
- es tenen infeccions d’orina repetidament,
- s’han tingut càlculs a la infància o còlics de ronyó en el passat.
Entre un 10 i un 20% dels homes i un 3 i un 5% de les dones patiran almenys un episodi de còlic nefrític durant la seva vida. És més freqüent entre els 30-50 anys.
Els càlculs renals acostumen a ser de calci, i amb menor freqüència de magnesi, d’àcid úric o de cistina.
QUÈ podem fer INICIALMENT? QUAN hem d’anar al METGE?
Davant aquest tipus de dolor que acostuma a ser intens es pot prendre alguna medicació pel dolor que tinguem a casa, aplicar-nos escalfor local a la zona del dolor i inclús prendre un bany amb aigua calenta buscant la postura més còmode.
Cal visitar un centre de salut si…
- el dolor no millora,
- els vòmits no cedeixen,
- el dolor s’acompanya de febre o molt malestar,
- s’està embarassada,
- es té només un ronyó que funciona,
- es deixa d’orinar durant hores,
- es té alguna malaltia greu.
A la visita amb el metge, us exploraran, probablement analitzaran una mostra d’orina del moment i potser us faran proves d’imatge com una radiografia o una ecografia. També us pautaran tractament pel dolor, sovint punxat inicialment i posteriorment per via oral per prendre a casa.
Si el dolor no millora, es té algun factor de risc o hi ha signes de gravetat, probablement us derivaran a l’hospital.
PREVENCIÓ
La mesura preventiva més important, i que serveix per a tots els tipus de pedres, és augmentar la quantitat de líquids que s’han de beure. Cal beure més de 2,5 l de líquid al dia (uns 12 gots), preferiblement aigua o sucs de fruita. I encara beure més líquids en situacions que augmentin la pèrdua d’aquest com: excés de calor, quan es fa exercici físic, quan es pateixen algunes malalties…
Respecte a la dieta, es recomana, en general, moderar el consum de sal, carn, cacau, cafè, begudes que tinguin cafeïna, refrescos de cola i el te. Cal, també, evitar begudes alcohòliques (sobretot la cervesa), evitar dietes que sobrepassin les 2000 calories al dia, no abusar de laxants i realitzar exercici moderat.
Les dietes específiques habitualment recomanades per prevenir que es repeteixin els còlics tenen una eficàcia molt pobre com per recomanar-les per a tota la vida, pel que han de ser individualment recomanades segons cada cas. ç
En els casos en el que els còlics es repeteixen molt sovint, com a mesura complementària es recomana:
En els càlculs que contenen calci:
- Disminuir la quantitat d’aliments rics en oxalat, com els espinacs, créixens, bròquil, les bledes, les endívies, la remolatxa, el ruibarbre, les nous, els cacauets, sardines, anxoves, arengades i llúcera.
- No restringir el calci de la dieta (llet i derivats) ja que pot augmentar el risc de formació de càlculs.
- Augmentar els aliments rics en citrat com són la llimona, la taronja, l’aranja, el kiwi, la grosella i la guaiaba.
- Evitar dietes amb alt contingut de proteïnes d’origen animal (carn , peix , ous…) de més de 150grs diaris.
En els càlculs d’àcid úric:
- Disminuir el consum de carn (sobre tot vísceres d’animals), marisc, embotits, formatge curat, greixos i alcohol.
En els càlculs de cistina:
- Limitar el consum de peix.
SABIES QUE…
- Els càlculs menors de 5 mm. en el 90% dels casos s’eliminen espontàniament.
- En canvi pel que fa als que són de més de 7 mm. només s’eliminen el 10%, augmentant la possibilitat de necessitar la intervenció de l’uròleg per eliminar el càlcul mitjançant altres tècniques (utilitzant ones de xoc, extreient-los mitjançant una operació o a través d’un tub pel conducte de la orina).
| Si el càlcul no s’expulsa en 1-2 mesos és poc probable que s’expulsi espontàniament. |
- Si els còlics es repeteixen, és necessari esbrinar l’origen dels càlculs, per la qual cosa pot ser que el seu metge li sol·liciti anàlisi de sang i orina i radiografies o ecografies, per tal de localitzar la pedra i la seva composició.
| Aproximadament 3 de cada 5 persones que han presentat un còlic de ronyó tindran un nou càlcul en menys de 10 anys. |