Quina alimentació és la més adequada és cas d’osteoporosi?

L’osteoporosi és una malaltia que es caracteritza per la presència d’uns ossos fràgils que es poden trencar amb facilitat. Aquesta malaltia no produeix símptomes fins que no hi ha una fractura, i per això se l’anomena “l’epidèmia silenciosa”.

Un cop es produeix una fractura, poden aparèixer complicacions i seqüeles greus; per aquest motiu és tan important dur a terme una prevenció adequada.

QUAN i PER QUÈ es produeix l’osteoporosi?

L’os no és un teixit mort, i al llarg de tota la vida es va renovant mitjançant un procés de formació i destrucció.

Des de l’edat infantil fins als 30-35 anys, el procés de formació dels ossos és més important, i s’assoleix un màxim que s’anomena el “pic de massa òssia“.

Posteriorment, quan van passant els anys, el procés de destrucció de l’os pren més importància, i es va produint un descens de la massa dels ossos. Aquest descens s’accelera en les dones després de la menopausa, i a partir dels 70 anys tant en els homes com en les dones .

Tot i que aquest és un procés normal de l’envelliment, en algunes persones el pic de massa òssia assolit és més baix o es produeix una pèrdua més pronunciada, i apareix l’osteoporosi.

COM es DIAGNOSTICA?

L’osteoporosi es diagnostica mitjançant una prova anomenada densitometria. Aquesta prova ens indica quina és la massa o densitat dels nostres ossos en comparació amb la mitjana de la població.

La densitometria estableix un diagnòstic d’osteoporosi quan el nivell de massa de l’os està molt per sota de la mitjana de la població i, per tant, hi ha un risc més elevat de patir una fractura.

QUI s’ha de fer una DENSITOMETRIA?

El seu metge serà qui li aconselli si s’ha de fer aquesta prova. Generalment, només cal fer-la en aquells pacients que presenten uns factors que poden afavorir l’aparició de l’osteoporosi.

Els factors més relacionats amb l’osteoporosi són:

• haver patit una fractura prèvia
• patir una menopausa precoç (abans dels 45 anys)
• o una menopausa després d’una operació ginecològica
• o prendre certs medicaments com els corticoides.

COM es poden prevenir les FRACTURES?

La prevenció de les fractures s’ha de fer mitjançant la combinació de dues estratègies:

• Prevenció de l’osteoporosi
• Prevenció de les caigudes

És molt important tenir en compte que encara que l’osteoporosi és una malaltia de la gent gran, la prevenció ha de començar en l’edat infantil.

Com podem PREVENIR l’osteoporosi?

Seguir una alimentació variada que asseguri una aportació suficient de calci i vitamina D durant tota la vida.

Font: Contingut en vitamina D d’alguns aliments, en Alemany, Marià.

Enciclopedia de las dietas y nutrición. Barcelona: Planeta, 1995. p. 227.

• Procurar rebre una quantitat moderada de sol que ajudarà a funcionar la vitamina D. Això es pot aconseguir amb un breu passeig diari al sol.
• Fer exercici físic adequat a l’edat i circumstàncies de cada persona. L’exercici augmenta la massa òssia durant la infantesa i ajuda a frenar la pèrdua en l’edat adulta. A més, estar en forma també augmenta l’agilitat i prevé les caigudes. Fer gimnàstica suau o passejar a pas ràpid són els exercicis més adequats per prevenir l’osteoporosi en l’edat adulta.
• Evitar el tabac i l’abús de begudes alcohòliques.

Hem de prevenir les CAIGUDES de la gent gran

• Fer-se revisions de la vista i l’oïda (per saber bé on es trepitja).
• Utilitzar calçat adequat a l’edat (evitar grans talons que poden alterar l’equilibri).
• Ajudar-se de bastons, etc. si és necessari.
• Evitar moviments bruscs que puguin produir mareigs (sensació que roda el cap).
• Evitar la sobreutilització de fàrmacs, i consultar amb el metge o farmacèutic si li produeixen inestabilitat.
• Mantenir una il·luminació adequada a la llar, sobretot si cal aixecar-se sovint a la nit per anar al bany.
• Evitar catifes i altres obstacles com cordons elèctrics, etc., per tal de no ensopegar.
• Instal·lar barres de seguretat al bany i catifes de goma a la banyera o dutxa.

QUIN és el TRACTAMENT de l’OSTEOPOROSI?

Per tractar l’osteoporosi hi ha molts fàrmacs que poden ser d’utilitat. Els fàrmacs més utilitzats són els bifosfonats (alendronat, risedronat i ibandronat) generalment acompanyats de suplements de calci i vitamina D.