Cada dia és més gran el nombre de persones afectades per problemes d’al·lèrgia.
S’han de tenir en compte els ANTECEDENTS FAMILIARS en els nadons?
Els antecedents familiars d’asma, rinitis o èczema atòpic són la primera situació a valorar per predir el risc d’al·lèrgia en un nen. Coneguda la situació de risc, servirà per prendre les mesures adequades que puguin retardar-ne o limitar-ne l’aparició.
Avui dia s’aconsella que el nadó amb risc d’al·lèrgia mantingui un alletament matern prolongat i que se li evitin els animals domèstics i el fum del tabac.
Com es fa el DIAGNÒSTIC? Hi ha TRACTAMENT?
A través de,
- l’exploració física,
- les proves cutànies
- i les de laboratori.
Aquests són els passos a seguir per establir un diagnòstic ajustat quan el pacient presenta símptomes d’alguna al·lèrgia.
En tot cas, és fonamental poder identificar els al·lergògens o substàncies causants de l’al·lèrgia i evitar-ne o reduir-ne l’exposició.
La identificació d’una al·lèrgia es fa mitjançant les proves cutànies o prick test. Aquestes es poden practicar a qualsevol edat i són senzilles i ràpides d’aplicar per professionals experimentats. Per part del pacient, l’única precaució és no estar prenent fàrmacs antihistamínics o antial·lèrgics des de set dies abans de la realització de les proves.
La prova es fa a la cara interna del braç, on s’aplica una gota de cada al·lergen a estudiar i, posteriorment, amb una llanceta d’un sol ús, es procedeix a una punció superficial. Transcorreguts quinze minuts, es pot passar a valorar els resultats en funció del diàmetre de les pàpules que es formin.
Un resultat positiu no confirma per ell mateix ser la causa dels símptomes que el pacient pateix. Per això, amb els resultats d’aquestes proves, es fa el RAST o prova sanguínia, per quantificar la resposta específica contra aquell al·lergen. El pacient normalment està sensibilitzat a més d’un al·lergen.
L’al·lergen pot ser un o més aliments, pol·len, àcars, o plomes o pèls d’animals. De vegades (però no sempre), el propi malalt ajuda a relacionar els símptomes amb el contacte amb l’al·lergen. Si els causants són àcars, pols, epitelis d’animals…, productes tots ells que es poden respirar en diferents situacions, és difícil establir-hi sense proves específiques la relació.
Hi ha vegades que no és possible evitar l’exposició a l’al·lergen, i tampoc s’aconsegueix el control dels símptomes amb fàrmacs. En aquest cas pot estar està indicat el tractament mitjançant vacunes específiques individualitzades per a cada pacient.
Consells
- La rinitis al·lèrgica,
- l’asma
- i la dermatitis atòpica,
són malalties que afecten les activitats diàries de qui les pateix i tenen un profund impacte en la seva qualitat de vida.
A totes les malalties al·lèrgiques és fonamental intentar evitar en el màxim possible el contacte amb els al·lergògens que la provoquen.