La micosi és una infecció produïda per un fong microscòpic.
Aquest tipus d’infeccions poden ser
- sistèmiques, que és quan afecten teixits interns de l’organisme, com els pulmons. Però a les nostres latituds, la majoria de les vegades, aquest tipus de micosis són infeccions oportunistes greus que afecten persones immunodeprimides.
- D’altres molt més comunes i menys greus són les micosis superficials, que es localitzen al cabell, les ungles, la pell o les mucoses. La seva transmissió és per contacte amb persones o animals infectats, o amb objectes utilitzats per ells. La majoria d’aquestes micosis produeixen picor, de vegades molt intensa, però algunes passen desapercebudes i només es detecten per petites taques a la pell.
TIPUS d’infeccions superficials
El medi més propici per a la proliferació dels fongs és un medi càlid i humit, per la qual cosa la incidència és més alta a l’estiu.
- Entre les micosis superficials cal destacar les tinyes, causades per dermatòfits, que poden afectar diferents parts del cos i provocar erupcions a la pell o, si afecten zones amb cabell, produir àrees de calvície.
- Una tinya força freqüent és la Tinea pedis o peu d’atleta, que produeix envermelliment, vesícules i talls a les zones entre els dits dels peus, i es pot estendre per tota la superfície plantar.
- Un altre tipus de micosi superficial és la pitiriasi versicolor, que afecta fonamentalment la pell del tronc i de l’esquena i es caracteritza per l’aparició de plaques escamoses arrodonides, que poden donar lloc a lesions de mida gran amb hipo o hiperpigmentació. En general, és asimptomàtica i empitjora amb la calor.
- Les micosis a les ungles (onicomicosis) de les mans i dels peus poden causar pèrdua de la cutícula i destrucció de l’ungla.
- També són molt comunes les candidiasis, provocades per llevats: la candidiasi vulvovaginal, que provoca un augment de la secreció i picor intensa que s’agreuja en la micció o el coit. La candidiasi bucal, denominada muguet, que presenta unes plaques blanques que es desprenen fàcilment si ens gratem. La candidiasi cutània, que es presenta en plecs de la pell com la zona axil·lar o la engonal, sota les mames o entre els glutis.
Què tenen a veure els ANTIBIÒTICS amb les INFECCIONS?
- Les infeccions fúngiques apareixen més fàcilment després de tractaments prolongats amb antibiòtics o amb corticoides.
- Altres grups amb risc elevat de contreure micosis són les persones diabètiques, les persones amb obesitat, o davant una mala higiene o amb l’ús de detergents molt agressius.
COM s’ha de TRACTAR una infecció?
- Les micosis superficials es tracten mitjançant l’aplicació local de cremes i locions fungicides, però quan la infecció és extensa o resistent, això s’acompanya d’antifúngics per via oral.
- La mala penetració dels antifúngics tòpics a les ungles o les afectacions del cuir cabellut fan que, en aquests casos, els tractaments siguin llargs i calgui afegir tractament per via oral.
- És important instaurar els tractaments al començament de la infecció, per evitar la propagació del fong.
CONSELLS
- Després del bany o quan s’ha suat molt, cal assecar-se molt bé el cos, i tenir una cura especial amb els peus i els plecs cutanis.
- Cal evitar caminar descalç per llocs públics i humits, com les piscines i els gimnasos, ja que poden ser una important font de contagi de fongs als peus.
- Cal evitar fer servir tovalloles, sabates o roba d’altres persones.
- És convenient l’ús de mitjons de cotó i de sabates que permetin la transpiració i evitin una sudoració excessiva del peu.
- Les peces de fibres sintètiques molt ajustades poden afavorir l’aparició de micosis als plecs del cos i a les àrees genitals externes.
- Cal seguir el tractament tot el temps que s’indiqui.