Cuidadors informals

Els cuidadors informals són les persones que no pertanyen a cap institució sanitària ni social i que tenen cura de persones no autònomes que viuen al seu domicili.

Es denomina “no autònoma” la persona que per alguna causa (edat, malaltia, invalidesa, etc.) ha de dependre d’algú per desenvolupar les activitats de la vida diària, és a dir, totes aquelles activitats que ha de fer una persona per mantenir la seva autonomia, la seva salut i la seva qualitat de vida (alimentar-se, caminar, rentar-se, etc.).

QUI pot ser un cuidador informal?

• A Catalunya, un percentatge del 92% dels cuidadors informals són del nucli familiar, i el 83% són dones.
• Però en aquest capítol també cal incloure-hi l’ajuda veïnal i d’amistats, ja que moltes vegades la persona amb mancances d’autonomia viu sola i són ells els que fan aquesta funció.
• Només el 8% dels cuidadors informals pertanyen a institucions sanitàries o socials.

ACTIVITATS més freqüents

Són moltes i molt diverses, però les que presenten més dificultat per als cuidadors informals, sobretot si la persona de qui es té cura és al llit, són:

• Higiene
• Mobilització
• Alimentació
• Eliminació
• Relació

Totes aquestes activitats es poden realitzar de forma senzilla si el cuidador coneix tècniques o té informació suficient sobre què fer i com fer-ho.

D’aquesta manera s’evita en gran part l’angoixa que es crea quan s’està davant d’una situació desconeguda.

CONSELLS pràctics

Higiene

La higiene ha d’adaptar-se el màxim possible a les necessitats de la persona que es cuida, tenint en compte que tenir cura d’una persona semiautònoma és molt diferent a tenir-ne d’una d’allitada, que depèn totalment del cuidador. Però tot i així, si existeix una mínima possibilitat, s’ha d’implicar la persona en la seva higiene personal.

El moment de la higiene és molt important per establir-hi una bona relació. El cuidador informal ha d’informar del que farà i ha d’escoltar i respectar el que se li diu sobre la persona a cuidar. És important estar alerta dels petitsdetalls, resultat d’una bona observació. Per exemple, la pell: l’aparició de vermellors, petites ferides, etc., cal comunicar-la a la infermera, perquè permetrà poder actuar en conseqüència per pal·liar o prevenir.

El cuidador informal ha de respectar al màxim els desitjos del pacient i la seva intimitat.

Sistema de treball

• Preparar-ho tot abans de començar.
• Insistir en ulls, orelles, vies nasals i cavitat bucal.
• Arreglar el llit cada dia.
• Evitar arrugues, molles de pa, etc. al llit.
• Canviar els llençols en funció de la situació de la persona.
• Ventilar bé l’habitació de dormir.

Mobilització

La mobilització comporta una sèrie d’avantatges a l’organisme, com són: una bona condició física, muscular i òssia, una millor assimilació de la dieta ingerida, etc. Quan aquesta mobilitat està disminuïda o és inexistent, poden aparèixer nafres, edemes, restrenyiment, etc.

Molt sovint, mobilitzar aquestes persones suposa esforços i lesions. El cuidador és particularment vulnerable a patir dorsàlgies i lumbàlgies per maniobres incorrectes de la mecànica corporal. És per això que cal que el cuidador en conegui les tècniques i les apliqui correctament, pel bé del pacient i d’ell mateix.

Cal tenir en compte,

• Afavorir els canvis de postura i les cures de la pell.
• Fer massatges.
• Estimular tot el possible que la persona realitzi per si mateixa totes les activitats que pugui.
• Consultar amb el personal sanitari les tècniques de mobilització, per evitar la sobrecàrrega en el cuidador.

Alimentació

L’organisme fa funcions de construcció i reconstrucció de teixits, activitat que genera una despesa d’energia. Per tal que es puguin fer correctament, l’alimentació ha d’estar composta dels nutrients necessaris, sense que hi hagi ni carències ni excessos.

A la dieta, cal

• Que sigui fàcil de mastegar.
• Que sigui senzilla i digerible.
• Que contingui fibra (sobretot a l’esmorzar).
• Evitar que passi molt temps entre un àpat i un altre.
• Que hi hagi líquid abundant.
• Evitar plats massa freds o massa calents.
• Evitar els condiments forts.
• Evitar racions massa grans.
• Menjar, sempre que sigui possible, assegut.

Eliminació

Per tal que l’organisme funcioni bé, els residus dels aliments que prenem han de ser eliminats de manera correcta. Si recordem que l’organisme humà és aigua en un 60%, la manera correcta d’eliminar els residus (suor, orina, femtes) ha de ser sempre respectant aquesta proporció d’aigua.

En les persones grans i en les que tenen la mobilitat reduïda, aquesta funció es troba afectada, ja que hi ha una disminució, per una banda, del moviment intestinal, i per una altra, del to muscular de l’abdomen. És per això que aquestes persones són més propenses a presentar restrenyiment i incontinència urinària.

A tenir en compte:

• Orinar cada dues hores (encara que no se’n tinguin ganes).
• No beure res durant una hora abans de sortir al carrer.
• No utilitzar bolquers fins que no sigui realment necessari.
• Mantenir la mateixa ingesta de líquids; reduir-ne la quantitat no millora la incontinència.

Relació

Una característica rellevant de la persona és la capacitat de comunicar-se amb els altres per expressar els seus sentiments, les seves experiències íntimes…, de manera que els altres poden participar-hi i ajudar-lo a satisfer-les.

El fet de comunicar-se necessita d’un marc relacional. Actualment, el més habitual és el grup familiar, en el qual ha de ser possible la transmissió de missatges. Si les actituds són de respecte i d’acceptació de cadascun dels membres, es facilita que puguin desenvolupar el sentit de la individualitat i el de la identitat personal.

Fer atenció a:

• Facilitar al màxim la comunicació amb els altres, oferint-hi els mitjans (ulleres, audiòfons…).
• Potenciar la comunicació amb l’exterior (llegir el diari, comentar les notícies, visites de la família, amics i persones estimades…).
• Utilitzar paraules senzilles i frases curtes.

SÍMPTOMES d’ALARMA dels cuidadors informals

S’ha demostrat en diferents estudis que si una persona fa la funció de cuidador/a durant molt de temps i no vigila la seva salut, aquesta es pot deteriorar fàcilment.

Aquests símptomes són:

• Pèrdua de gana
• Mal de cap generalitzat
• Cansament
• Mal humor
• Manca de vida social
• Davant qualsevol simptomatologìa, cal contactar amb l’equip de salut, perquè l’ajudin a resoldre la situació

RECURSOS existents

• Ajudes tècniques (cadires de rodes, suports de seguretat, etc.).
• Ingressos provisionals en un centre, per a descans del cuidador.
• Col·laboracions amb treballadors/es familiars.
• Formació sobre les activitats dels cuidadors.

Per a més informació, contactar amb l’equip de salut. El metge i la infermera referent poden ser de gran ajuda per resoldre o facilitar la situació.