L‘obesitat és una malaltia crònica causada per factors molt diversos, tant genètics com ambientals, i que provoca un excés d’acumulació de greix al cos.
No es tracta d’un simple problema estètic, sinó que constitueix una veritable amenaça per a la nostra salut, ja que incrementa les possibilitats de patir altres malalties com diabetis, colesterol, hipertensió, malalties articulars, de la vesícula biliar, coronàries i respiratòries, entre d’altres.
CAUSES de l’obesitat
Aquest problema de salut, qualificat per l’OMS com l’epidèmia del segle XXI, té l’origen en causes que van des de l’herència genètica, els trastorns endocrins, la influència del medi ambient, problemes del sistema nerviós, el tipus d’alimentació o l’activitat física. Aquests dos últims factors, alimentació i activitat física, estan relacionats amb la majoria dels casos de sobrepès i obesitat.
Els experts adverteixen que l’obesitat està augmentant de manera alarmant als països occidentals com a conseqüència del sedentarisme de la vida moderna i els mals hàbits alimentaris. Es creu que en els pròxims vint anys el nombre d’obesos es duplicarà. En l’actualitat, aquesta malaltia ja afecta més de dos milions d’espanyols i és una mica més freqüent en les dones que en els homes.
Un 43% de la població espanyola entre 20 i 65 anys pateix sobrepès o obesitat. El sobrepès, a diferència de l’obesitat, no és una malaltia, tot i que hem de tenir present que si no es controla pot acabar derivant en obesitat.
Quin és el PES ADEQUAT?
pes en kilos
IMC = —————–
alçada en m2
El pes adequat es pot saber calculant l’Índex de Massa Corporal (IMC): el pes en quilos partit per l’alçada en metres al quadrat.
Per exemple, una persona que pesi 70 quilos i faci 1,65 metres tindrà un IMC de 70 / 1,65 x 1,65 = 25,72.
Si el resultat es troba entre 18,5 i 24,9, el pes es considera normal. Entre 25 i 29,9 es considera sobrepès i, a partir de 30, obesitat. A més, a partir de 30, s’incrementen les possibilitats de patir determinades malalties. Però no només el grau d’obesitat és un factor de risc per patir patologies diverses, sinó que també hi influeix la distribució de greix al cos.
Així, quan s’acumula més a nivell abdominal hi ha un risc més gran de desenvolupar diabetis i malalties cardiovasculars, i quan el greix s’acumula a nivell de glutis i cuixes, els problemes associats no són de tipus metabòlic sinó més aviat estètic i localitzats a nivell dels membres inferiors (circulació, artrosi de genolls, etc.)
- PES NORMAL
IMC= 18,5-24,9 - SOBREPÈS
IMC= 25-29,9 - OBESITAT
IMC= >30
La PREVENCIÓ
Encara que els factors genètics no es poden modificar, sí que podem incidir en el cas dels factors ambientals.
- Sempre podem intentar portar una dieta equilibrada
- i mantenir una activitat física adequada a les característiques de cada persona.
És molt important tenir en compte que un cop establerta l’obesitat és molt difícil revertir-la i es requereix un gran esforç i constància. Per això, es diu que la millor manera de tractar l’obesitat és prevenir-la.
- La prevenció ha de començar ja des de la infància, educant els nens perquè aprenguin uns hàbits alimentaris correctes i promovent la pràctica d’exercici físic des de petits. Aquest aprenentatge infantil és fonamental, ja que condicionarà els hàbits de l’adult.
- Altres períodes en què hi ha una tendència a guanyar pes són l’adolescència, l’embaràs, la mitjana edat en les dones i després de casar-se en els homes.
Algunes RECOMANACIONS
- La primera regla en matèria d’obesitat és no permetre’s engreixar-se. Per prevenir-la haurem de portar una dieta equilibrada i fer exercici de manera regular, en funció de l’edat i de les característiques individuals (per exemple practicar gimnàstica, natació o simplement caminar).
- Per aprimar-se, és fonamental portar una dieta equilibrada, menjant de tot però amb moderació i en funció de les necessitats energètiques de cada un. Els àpats hauran de repartir-se en 4 o 5 al dia, evitant picar entre hores. Hem de moderar el consum de greixos animals saturats, augmentar el consum de fruites, verdures i peix, procurar menjar a poc a poc i mastegar bé.
- Els beneficis d’una pèrdua de pes, encara que sigui petita, en una persona obesa, compensen amb escreix l’esforç, ja que es redueix el risc de patir moltes malalties.
- El tractament de l’obesitat és un tractament per a tota la vida. Requereix esforç, constància i estar disposat a modificar els hàbits alimentaris. No hem de confiar en productes “miracle” ni en les dietes “màgiques” que aconsellen persones no expertes. El consell alimentari ha de ser sempre individualitzat.