Darrera actualització: gener 2019
És la mesura de la pressió arterial efectuada pel propi individu, habitualment en el seu domicili.
En pacients d’edat avançada o que tenen dificultats amb el maneig dels aparells es contempla la col·laboració d’altres persones, com per exemple un familiar.
Malgrat qualsevol persona que disposi d’un aparell de mesura pugui realitzar una mesura de la pressió arterial; és molt important tenir en compte que, perquè les xifres de pressió obtingudes tinguin valor s’han de complir una sèrie de requisits mínims. Aquests requisits afecten el procediment de mesura i les condicions en què aquesta es duu a terme, les quals han de ser indicades i controlades per professionals sanitaris.
Probablement, la indicació més habitual de la mesura de la pressió arterial fora de l’àmbit hospitalari i d’atenció primària és la sospita per part del metge de que les xifres són anormalment més elevades en el consultori. Aquesta circumstància, que dóna lloc a la forma d’hipertensió coneguda com “de bata blanca”, té una gran importància a la pràctica ja que pot ser l’origen de tractaments innecessaris, amb els riscos i inconvenients que això comporta.
En quins individus és RECOMANABLE?
En termes generals es pot dir que qualsevol individu amb la pressió elevada podria ser candidat a seguir aquest procediment, sempre que posseeixi les condicions físiques i de comprensió adequades per dur-lo a terme.
- És especialment útil en aquells pacients que tenen dificultats per desplaçar-se al consultori.
- I també en aquelles persones que precisen controls freqüents, bé per confirmar que la medicació prescrita permet controlar la hipertensió del pacient o perquè presentin complicacions que aconsellin un estricte control de les seves xifres.
En quin tipus de persones NO ÉS RECOMANABLE?
- En aquells individus excessivament preocupats per la seva malaltia, o que en facin un ús desmesurat.
- Així com en aquells individus que presenten una gran variabilitat de les seves xifres, ja podria interferir en el seguiment del pacient.
- Tampoc és recomanable en persones que pateixin arítmies cardíaques, ja que aquesta anomalia dificulta de manera important el procediment;
ni en individus que presenten una gran obesitat, ja que poden necessitar altres aparells amb característiques diferents. - Per últim, no es recomana l’automesura en persones sanes amb valors estàndard de pressió arterial; probablement aquests es beneficiaran més de la mesura de la pressió arterial per un profesional sanitari, en els controls de salut o en relació amb altres actes mèdics.
QUÈ ES NECESSITA per poder practicar l’automesura de la pressió arterial?
- Es necessita un període d’entrenament, que depèn del tipus d’aparell. Actualment, els aparells electrònics que hi ha al mercat tenen un bona acceptació i el seu funcionament no és complicat.
- No tots els aparells electrònics són apropiats. Es recomana l’ús d’aparells de mesura de braç, automàtic o semiautomàtic validats clínicament. Cal assegurar-se que el maneguet és l’adequat a la mida del braç.
- No s’aconsella utilitzar aparells de dit ni de canell, només excepcionalment quan estigui indicat pel seu metge o infermera.
- L’automesura de la pressió requereix, a més de l’aparell de mesura, disposar del temps i de l’espai adequats per dur-la a terme.
- És important que, abans de fer una mesura, es disposi d’un temps de repòs (entre 5 i 10 minuts) i d’un ambient tranquil i silenciós per poder proporcionar resultats fiables.
Les condicions idònies de mesura són:
- Comoditat. El pacient s’ha de col·locar en un lloc còmode, sense sorolls ni distraccions i amb temperatura agradable.
- Tranquil·litat. Es recomana que s’eviti el consum de substàncies excitants (cafè, alcohol), tabac, menjar i exercici físic 30 minuts abans de la presa.
- Bona posició. Cal que estigui assegut de forma còmode amb l’esquena ben recolzada en el respatller del seient, amb els peus tocant a terra i sense creuar les cames.
El braç en el que es realitzarà la mesura ha d’estar en extensió, sense roba que oprimeixi, a l’alçada del cor i recolzat sobre una taula. - Col·locació correcta de l’aparell. El maneguet s’ha de posar en posició adequada, 2-3 centímetres per sobre de la part flexora del colze.
RECOMANACIONS en les MESURES DE MESURES DE PRESSIÓ I FREQÜÈNCIA
No s’ha establert un patró estàndard de nombre de mesures, per tant qualsevol esquema que recomani cada metge pot ser vàlid. No obstant això, existeixen una sèrie de consells que són àmpliament acceptats:
Efectuar més d’una presa cada vegada que es mesuri la pressió, amb una separació d’un parell de minuts.
La freqüència en la mesura de la pressió pot ser de dos o tres dies per setmana o cada dues setmanes, i sol ser suficient en la majoria dels casos.
En general es recomana que es realitzin a la mateixa hora del dia, i és més convenient fer-ho durant el matí i la tarda.
És molt important anotar el resultat de cada mesura immediatament després d’efectuar-la per evitar confondre les xifres o tendir a arrodonir-les, la qual cosa és una font d’errors.
L’aparell marca tres xifres: la pressió arterial sistòlica (PAS / màxima), la pressió arterial diastòlica (PAD / mínima), i la freqüència cardíaca (pols).
La pressió arterial de qualsevol individu no és un valor fix al llarg del dia, sinó que canvia contínuament i es modifica per nombroses circumstàncies, motiu pel qual es recomana realitzar diverses mesures.
Quin és el principal AVANTATGE de l’automesura?
La possibilitat de disposar de valors de la pressió arterial més enllà que el que es té quan només es mesura al consultori.
- Una de les aplicacions pràctiques és la possibilitat de realitzar controls de pressió en pacients amb dificultats en l’accés (per condicionants geogràfics o sociolaborals),
- així com la identificació d’aquelles persones que presenten valors elevats degut a l’efecte de la “bata blanca” i que poden ser considerats erròniament hipertensos o mal controlats.
INCONVENIENTS de l’automesura de la pressió arterial
Probablement, el principal inconvenient és el risc d’induir al pacient a la presa de decisions terapèutiques, a la vista dels resultats obtinguts.
Aquest pot ser un problema important, ja que la modificació d’alguns tractaments pot suposar un risc a curt termini amb la supressió brusca de determinat tipus de medicaments, o més a llarg termini, amb la pèrdua de l’efecte del tractament.
El valor pronòstic de les xifres de pressió arterial s’ha establert mitjançant la mesura en el consultori d’una manera clàssica, per tant aquests han de ser els valors de referència.